Entre l’avinguda Diagonal, plena de comerços, i el bullici futbolístic del Camp Nou, al districte de les Corts es desplega com una Barcelona enjardinada per descobrir i perdre per ella, a mig camí entre el passat rural i l’elegància d’un barri residencial.

El districte de les Corts ofereix la tranquil·litat i l’elegància de la zona alta, alhora que conserva un aire popular i rural. Originàriament, entre el segle XII i començaments del XIX, el territori on s’assenta Les Corts es trobava molt despoblat, amb només algunes masies agrícoles repartides aquí i allà que es construïen al voltant dels torrents que baixaven de Collserola. Situat a l’oest de la ciutat, entre els municipis de Sants i Sarrià, es tractava d’un territori franc que no tenia municipalitat, sinó que depenia directament de la reialesa. Això explica la construcció, a la part alta, del Reial Monestir de Pedralbes, ordenada pel rei Jaume el Just en el segle XIV, que el va oferir com a lloc de retir a la seva esposa Elisenda de Montcada, que volia fundar un monestir de monges clarisses , i ubicat en un terreny que pertanyia a les Franqueses de les Corts.

El territori franc es va convertir en municipi l’any 1836, i va mantenir una vinculació estreta amb Sarrià, sobretot eclesiàstica, que venia dels segles anteriors, ja que les Corts no va disposar de parròquia fins a 1849, quan es va acabar de construir l’església de Santa Maria del Remei. Després, en 1897 va ser annexionat a Barcelona, ​​i es va iniciar una progressiva urbanització de la zona. Avui dia és un districte de transició entre les classes més benestants de la part alta i les classes mitjanes de la Barcelona més tradicional, tot i que encara queden alguns vestigis de l’època rural, com la masia Can Rosés, avui convertida en biblioteca. El que sí conserva d’aquell origen rural, i potser és el seu major atractiu, són els parcs i jardins que es despleguen en els seus tres barris: les Corts, Pedralbes i Sant Ramon-Maternitat.

El més animat i popular és el barri de Les Corts, amb places i espais autèntics i singulars on gaudir de la tranquil·litat, com la plaça de Comas, on el monument del pagès Pau Farinetes dóna una pista sobre el passat agrícola del districte.