Site preloader
Armand Optics

Astigmatisme

Astigmatisme

Què és l'astigmatisme?

Per començar, direm que és una paraula provinent del grec que significa: “a” sense i “stigma” punt. Un miop o un hipemètrop tenen la mateixa ametropia en totes les direccions. Us ull astigmàtic en canvi, veu diferent segons la orientació de la llum que li entra al ull. Així, podem definir l’astigmatisme com la condició óptica en la qual els rajos de llum paral·lels que incideixen a l’ull no són refractats igualment en tots els meridians de l’ull. En l’astigmatisme regular els canvis de refracció de un meridià a un altre són progressius, de manera que hi ha dos meridians principals perpendiculars entre si un dels quals té la màxima graduació i l’altre la mínima, i els altres són la progressió entre aquests dos. En l’astigmatisme irregular o patològic, no existeix aquest patró geomètric. Pot haver-hi, fins i tot, diferents poders refractius en un mateix meridià. Normalment es donarà en ulls afectats per traumatismes o còrneas afectades per alguna enfermetat. No és freqüent. El responsable més habitual del defecte d’astigmatisme és la còrnea, que té una forma com achatada o aplastada en un meridià (una mica com mitja pilota de rugby). L’eix del astigmatisme vindrà determinat per la “inclinació de la pilota”.

Símptomes

I, quines conseqüències òptiques té l’astigmatisme? Podem dir, generalitzant, que la imatge d’un punt se’ns tornarà allargada com una línea, en la direcció que tinguem l’astigmatisme.

Pero, a més resulta que abdós meridians principals poden ser miops, o ambdós hipermètrops, o fins i tot, un d’ells miop i l’altre hipermetrop. I els símptomes variaràn segons aquestes característiques, actuant com un miop el meridià miop i actuant com un hipermetrop el meridià hipermètròp.

Els petits astigmatismes poden ser neutralitzats per una persona gràcies a l’acomodació. Acomodant, una persona pot aconseguir enfocar les imatges en els petits astigmatismes. La posibilitat o no de fer-ho dependrà de la cantitat i tipus d’astigmatisme i de l’edat, i sempre ens farà sacrificar la comoditat de no esforçar l’ull. La seva correcció ens estalviarà un bon mal de cap causat per aquest esforç.

 

0

Dubtes resolts

0

Valoració dels nostres serveis

0

Astigmatisme corregit

Correcció

 La correcció de l’astigmatisme s’efectua amb una lent tòrica (astigmàtica) de signe algebraic oposat, per així anul·lar la toricidad de l’ull. Generalitzant una vegada més, podem dir que una superfície tòrica és una superfície més corbada en un sentit que en un altre. Per exemple, la superfície externa de mig ou dur seria una superfície tòrica (També, un tros de “donuts” o de rosquilles ho serien). En general els astigmatismes petits només es corregeixen en funció dels símptomes que presenten. És a dir, si l’agudesa visual és bona, i no hi ha molèsties d’un altre tipus, no es fa necessària la correcció. Però, lògicament, si no hi ha bona visió o es produeix cansament ocular, cefalees o molèsties d’un altre tipus, es fa imprescindible una correcció. També hem de ressenyar que els astigmatismes corregits per primera vegada, solen produir lleugeres molèsties inicials, del tipus de sentir petits vertígens passatgers, veure els objectes nítids però deformats en alguna direcció, etc. …. El cervell ha de habituar-se a la nova imatge rebuda, i necessita d’un temps per a això (major com més gran sigui el grau de l’astigmatisme) Aquestes molèsties desapareixen, lògicament, al cap d’uns dies d’ús de la correcció.

 

Evolució

Progresa l’astigmatisme? Per general, es sol estabilitzar al acabar el creixement, i es difícil que augmenti, pero a vegades es produeixen canvis més tard. El que si que és improbable de que succeeixi és un canvi de l’eix de l’astigmatisme, aixó pot ser indici de problemes més greus. Tampoc hem d’oblidar que en ocasions, l’astigmatisme no es dona de manifest fins que es donen certs factors com l’edat, el canvi d’ocupació, etc…